Institut Família i adopció: generant una nova cultura de l'adopció.

L'Institut Família i Adopció és un projecte que neix de la voluntat de professionals, adoptats i pares/mares adoptius per oferir acompanyament i assessorament en l'adopció. Treballant preventivament per fer conscients a les famílies adoptives de la seva funció reparadora i enfortint el vincle amb els seus fills/es, la seva autoestima i la seva resiliència. Assessorant-los i acompanyant-los davant qualsevol dubte, consulta o dificultat que tinguin, ja sigui de tipus mèdic, psicològic/emocional o de qualsevol tipus.

El projecte té una doble finalitat:

  1. Oferir eines i recursos formatius, terepèutics i de salut a les famílies adoptives i als professionals per prevenir i tractar adequadament situacions específiques per aquestes famílies-

  2. Oferir recursos i orientació als nens i nenes adoptats.

L'adopció és un procés molt complex en el que poden intervenir moltes variables; condicions d'abandonament del menor, conseqüències de l'institucionalització, taxes d'alcoholisme del país de procedència, no seguiment sanitari de l'embaràs, poc control dels contaminants ambientals, etc.

El fet d'adoptar un nen o una nena del qual molte vegades no es sap res o poca cosa, sovint posa de relleu complicacions de salut, autoestima, identitat, relació o escolarització.

Les investigacions realitzades, tant en paíssos amb més anys d'experìencia com en el nostre (Cyrulnik 2006; Gindis 2007; Brodzinsky 2002; Rygaard 2008; Amorós, 1987; March, 1993; Ferrà, 1998; Palacios, Sánchez-Sandoval y Sánchez, 1997; Panchón, Freixa y Gil, 2000) coincideixen en remarcar les conseqüències de les primeres vivències de carència (tant física com emocional) al llarg de l'infància. Per això és necessari oferir els recursos existencials més adequats en cada cas i de manera preventiva ja que la falta d'aquests pot desenvolupar en problemàtiques més greus. És essencial que la família i els professionals que interaccionen amb els nens estiguin informats i preparats per dur a terme aquesta funció reparadora.
Les famílies creuen que l'adopció en si mateixa ja cumpleix aquesta funció reparadora (l'amor tot ho pot) i, a vegades, no els resuta fàcil de reconèixer les conseqüències de les pèrdues i la manca d'estimulació d'aquests menors. Els factors de risc abans esmentats, estàn presents amb més freqüència amb nens i nenes adoptats encara que aquests problemes no siguin intrínsecs al fet mateix de l'adopció.
El correcte desenvolupament dels  i les adoptades en tot el seu potencial depèn en gran part de l'acceptació de la família i del professional a l'hora d'acceptar aquestes característiques i de preparar-se i formar-se adequadament per exercitar aquesta funció reparadora.

L'amor és necessari però no suficient.

En tots els nens i nenes adoptats ha existit un abandonament en edats molt precoç i per tant un vincle insegur que els fa més fràgils, vulnerables i algunes vegades amb una certa dificultat per trempejar les emocions. El fet d'haver-se vist privats de contacte físic i afectiu pot fer més lent i a vegades enlentí el desenvolupament psiconlògic i social del nen. Aquest, ha d'elaborar un dol por les seves pèrdues i la seva mare o pare han d'ajudar-lo i acompanyar-lo en aquest procès, posant paraules i sentit en els canvis que ha tingut. Junts ha d'establir vincles sòlids i crear una identitat segura i positiva.

És per això que el projecte es proposa crear un servei de referència nacional, integrador i interdisciplinar d'acompanyament i assessorament en l'adopció. Gestionant el coneixement que ja existeix sobre l'adopció mitjançant la web (estudis d'investigació, conferències, experiències personals de famílies, recursos i eines posades en marxa per professionals del nostre país i d'altres que ja tenen més experiència que nosaltres en aquests temes).

Classificant, sistematitzant i ordenant aquesta informació d'una forma clara perquè els professionals i les famílies puguin accedir-hi fàcilment. Generant una nova cultura de l'adopció basada en la funció reparadora.

També és necessari oferir formació a les famílies i als professionals, orientació educativa i recolzament psicopedagògic als menors amb dificultats d'aprenentatge. Així com elaborar una red multidisciplinar de professionals molt preparats (psicòlegs, pedagogs, mestres, logopedes, psicomotricistes, pediatres, neuròlegs, psiquiatres,...) on acudir per part de les famílies adoptives y que puguin fer front a les consultes i a les diverses situacions que es presenten.

Dotar així a aquestes famílies adoptives, als adoptats i als professionals, d'eines i recursos per prevenir i tractar situacions de risc que podrien posar en perill el desenvlupament físic i emocional o el vincle familiar.

 

Manuel Campo Vidal entrevista a Eva Gispert, Directora de l'Institut Família i Adopció